Activitats destacades que realitzem a l’escola:
El Joc herístic
El Joc simbòlic
La panera dels tresors
Estudi de TV3
El joc Heurístic
És una activitat d’exploració i combinació d’objectes diversos ivariats que proposem als infants de 12 a 24 mesos. És lacontinuació de la Panera dels Tresors que oferim als infants defins a 12 mesos, que encara no es desplacen.
Aquesta activitat té tres fases diferenciades:
1era : l’educadora prepara el material en un espai lliure d’altres materials de joc,.Selecciona tres o quatre tipus de material sensorial diferents i a la vegada escull els recipients adients que faran de contenidors. Prepara varis punts de joc de manera que els infants es puguinrepartir i desplaçar d’un punt a l’altre.
2ona : els nens i les nenes manipulen, exploren i combinen lliuraments els diferents materials buscant totes les possibilitats sense que l’educadora intervingui. Ella es troba en el espai de joc observant i oferint seguretat als infants.
3era: consisteix en la recollida i classificació dels objectes, en aquesta fase l’educadora intervé oferint als nens i a les nenes els contenidors per guardar els objectes.Els ajuda arecollir i els orienta gestual i verbalment per trobar el material que correspon a cada caixa.
Quan considerem el material didàctic que s’ofereix a l’infant en el segon any de vida ens adonem que hi ha un desfasament entre el que li donem i el que podria satisfer-lo. L’infant se sent impulsat a descobrir per ell mateix com es comporten els objectes en l’espai i, per fer-ho, en necessita una àmplia varietat; objectes sempre nous i interessants que gairebé mai no es cataloguen com a joguines.
La novetat que aporta el joc heurístic és la racionalització i la sistematització feta per a ús dels infants en situació de col•lectivitat, perquè la tasca dels educadors és precisament facilitar aquest tipus d’exploracions, promoure el desenvolupament mental, la capacitat de concentració i l’evolució del llenguatge.
Com respon el joc a les necessitats dels infants
Els infants d’aquesta edat no poden imaginar-se una cos a de la qual no tenen experiencia prèvia, i és en l’exploració con en van descobrint totes les possibilitats “Què succeeix quan? Què es pot utilitzar per?” El joc heurístic amb objectes facilita que, seguint els propis pensaments lògics, l’infant posi en pràctica d’una manera veritablement creativa, l’aprenentatge a partir de l’assaig encert/error, tot divertint-se, sense tenir l’angúnia de buscar el “bon resultat” ni la por de fracassar.
El joc està pensat, doncs, per donar resposta als diferents interessos, tant individuals com col•lectius dels infants d’aquesta edat:
- Exploració, experimentació i recerca
- Cognició, raonament i estructuració del pensament
- Treball individual i concentració
- Motricitat i manipulació
- Ambient (espai adequat, tranquil•litat, material suficient)
- Autonomia i iniciativa en l’acció
- Comunicació oral i enriquiment del llenguatge
- Permet introduir hàbits socials de respecte envers els altres, envers els objectes i de cooperació.
Equipament i material
Per als infants es bo que hi hagi catifes perquè ajuden a delimitar l’espai i és més agradable asseure-s’hi. El material per als infants és de tres classes:
- Objectes
- Contenidors
- Bosses
No s’empren objectes preestablerts; poden ser recollits a casa, a la natura, recuperats de comerços o indústries, confeccionats expressament per al joc o comprats. Són necessaris com a mínim, de 25 a 35 objectes diferents (a cada sessió només se n’utilitzen quatre). De cada un dels objectes ens tindrem aproximadament 50 o 60 unitats. És interessant aconseguir la màxima varietat possible quant a grandària, pes, color i textura.
El joc simbòlic
El joc simbòlic, és el joc en el qual l’infant imita accions de la vida quotidiana del món dels adults. Abarca el període dels dos als sis anys. Apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació, mitjançant la qual representa accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments. No hem d’oblidar que el joc simbòlic és un aprenentatge que ajuda a l’infant a conèixer-se a si mateix i a l’entorn social que l’envolta.
Mitjançant el joc simbòlic el nen canalitza un seguit de tensions i desitjos afectius, li serveix per liquidar conflictes, per compensar necessitats no satisfetes, per invertir papers (obediència-autoritat). Un exemple molt clar el tenim quan el nen renya a la nina perquè no es vol menjar la sopa o, al contrari, li permet no menjar-la.
Tot aquest procés de simbolització es fonamenta bàsicament als avenços que va fent el seu llenguatge, el qual li possibilita arribar a acords amb els nens que comparteix el joc. Aquesta col•laboració implica un objectiu comú i l’acceptació de normes de joc, d’uns rols. L’observació ens mostra que els nens de tres anys no juguen de la mateixa manera que els de cinc.
Així doncs, el joc simbòlic representa l’apogeu del joc infantil i és, sobretot, fins als sis anys, el joc per excel.lència. Atès que l’escola bressol i parvulari és el marc on es desenvolupa tot aquest procés, caldrà potenciar al màxim aquest tipus de joc.
Conforme el nen i la nena es van fent grans, es pot observar com aquest tipus de joc es va fent cada vegada més complex i el joc passa de ser individual a realitzar-se en grup.
La panera dels tresors
Transcrivim un fragment escrit per la Tere Majem en l’obra:
El joc de la descoberta (1994) Tere Majem i Pepa Òdena. Col•lecció Temes d’Infància núm. 22. AM Rosa Sensat. Barcelona.
En aquest llibre trobareu molta més informació per a l’organització d’aquesta proposta.
Què és:
La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos. En aquesta edat poden estar-se asseguts, però encara no es desplacen gaire del lloc.
És una activitat d’exploració. Per fer-la cal omplir una panera de vímet amb objectes d’ús quotidià escollits amb la finalitat de proporcionar estímul i experiència als cinc sentits de l’infant: la descoberta i el desenvolupament del tacte, el gust, l’olfacte, l’oïda, la vista i del sentit del moviment del cos. Es tracta d’un recull especial de materials, no de joguines, que podem trobar per casa, confeccionar, recuperar dels comerços o bé comprar.
Altres materials no donarien a l’infant referències tan precises de superfície, pes, temperatura, forma, color, olor, so, consistència, etc.
La panera dels tresors proporciona a l’infant l’oportunitat d’interessar-se per moltes coses que té al davant.
Assegut al costat de la panera pot desenvolupar millor la seva capacitat de coordinar ull, mà i boca, pot accedir més fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los.
Segur que quan l’infant agafa un objecte i l’examina, el xuma o el mossega, el seu pensament es pregunta: Què és això? Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta. Li facilita de poder triar allò que més l’interessa i afavoreix la curiositat innata per descobrir les qualitats i novetats de les coses.
Amb la panera dels tresors l’infant aprèn sol i per ell mateix. L’adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança.
Com s’organitza
Els objectes es trien un per un segons la seva qualitat: fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc.; i es posen en una panera de vímet dur d’uns 35 centímetres de diàmetre i 8 d’alçària. És important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses. El nen s’hi ha de poder repensar còmodament sense que se li tombi.
La panera s’omple completament amb un mínim de seixanta objectes. Aquest és l’assortiment satisfactori. La presentarem al nen sempre d’una manera atractiva i així la mantindrem. La selecció dels materials es farà amb objectius creatius i renovadors, pensant i planejant com podem donar als infants la millor «dieta mental», equilibrada i estimulant.
És convenient tenir la panera en un racó estable de la sala de joc dels petitons, sobre una catifa. Un lloc propi on puguin jugar còmodament tres nens alhora com a molt, asseguts ben a prop al voltant de la panera, per què puguin accedir molt fàcilment als objectes amb les mans, sense risc de desequilibrar-se. Cal evitar interferències i afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció.
Durant l’estona de joc amb els objectes de la panera, ajudem els petits a establir els primers contactes, comunicacions i interès entre ells a través del joc. Els objectes de la panera són autèntiques eines d’aprenentatge que s’han de respectar com a tals, tot i que molts són utensilis domèstics habituals o materials
de la natura sense cap finalitat concreta.
Quan es fa una activitat com aquesta a l’escola bressol, es prepara amb l’interès, la reflexió i la col•laboració de tots els membres de l’equip, pensant també quina és la millor manera que els pares hi participin i s’impliquin en la recol•lecció dels objectes i en l’observació de l’evolució del seu fill.
És important i necessari observar quines són les preferències, processos, activitats i actituds dels infants amb cada objecte per saber amb quin criteri farem la renovació del material. Es renovaran només uns quants objectes periòdicament. Els d’abans seran punts de referència per als nens, i els nous seran l’estímul que els farà mantenir-se actius, creatius i divertits.
Estudi de TV3
Un estudi assegura que els nens que han anat a la llar d’infants rendeixen millor a l’ESO
Els nens i nenes que han anat a una escola bressol rendeixen millor a Secundària. És una de les conclusions del primer estudi que s’ha fet a Catalunya sobre aquesta qüestió, obra de l’Institut CIIMU, que encapçala l’Ajuntament de Barcelona
Els nens i nenes que han anat a una escola bressol rendeixen millor a Secundària. És una de les conclusions del primer estudi que s’ha fet a Catalunya sobre aquesta qüestió, obra de l’Institut CIIMU.
L’informe conclou que haver estat preescolaritzat abans dels 3 anys fa augmentar 1,65 punts la nota mitjana a l’ESO, si la mare té estudis universitaris. En cas que la mare no tingui aquests estudis, la diferència és d’1,27 punts.
Aquests millors resultats acadèmics s’expliquen, diuen els autors de l’estudi, perquè a les escoles bressol amb bons professionals les criatures augmenten les seves capacitats cognitivies. És a dir, que la capacitat d’aprendre es desenvolpa més ràpid en aquestes edats si els nens estan incentivats per bons professionals.
Els efectes de l’escola bressol en el desenvolupament dels adolescents és un dels 13 apartats del l’informe sobre la situació de la Infància, l’Adolescència i la Família de l’Institut CIIMU en què participen l’Ajuntament, la Diputació i la Universitat de Barcelona, l’Autònoma i la UOC.
L’informe també revela que un 42% dels adolescents viuen en habitatges sense unes condicions òptimes, cosa que també repercuteix en el rendiment. En aquest cas, l’augment dels suspensos és de més de 3 punts (del 5,6 al 8,9%) en les famílies no pobres, i es duplica (del 13,1 al 19,1%) en les famílies pobres.
Altres dades són que la pobresa infantil ha augmentat fins al 28% i que 1 de cada 3 noies i 1 de cada 8 nois es veuen grassos, tot i que tenen en pes normal.
Per elaborar l’informe, han entrevistat més de 4.000 adolescents de 70 centres educatius de secundària des del 2006.
Comentaris recents